TIPUS DE MÚSICA

Tipus de pel·lícules

Nivells en les arts marcials

Formació d'ecosistema

Tipus d'oracions

Perfecta combinació

EUA. vs URSS

La red social

Crítica de "la red social"

David Cárdenas | 22 de Octubre de 2010 |
Tiene mucho mérito lo que han hecho David Fincher y Aaron Sorkin con"La red social".
A partir de una biografía que sólo da para rellenar un folleto turístico se han montado una película de dos horas de duración, de impecable factura, con posibilidades oscarianas.
En principio, este filme ha confirmado mis sospechas: el éxito de Facebook es una pasada, pero la intrahistoria conocida sobre los tejemanejes para su creación y crecimiento es de lo más corriente en el mundo de los negocios en general, y en el de Internet en particular.
Quién no ha estado cerca de un ‘apropiador de ideas’, a nivel personal y laboral, del que se ha visto con perplejidad el descaro con el que ha hecho suyas tales ocurrencias sesudas.
Y en la red de redes, donde impera la permanente infracción del ‘creative commons’, ese tipo de ‘hurto’ es el pan nuestro de cada día.
Vale, la excepcionalidad en este caso es que aquello que ha salido de lo ‘robado’ se ha convertido en un fenómeno de masas, hiperadictivo, y que el ‘ladrón’, Mark  Zuckerberg es un tipo descrito por diversas fuentes (que me temo que no le han mandado nunca una solicitud de amistad) como un gánster cibernético, un inepto, un friki sobrao, y un obseso de las mujeres y el sexo.
Vamos lo han pelado vivo. A él le dará igual seguramente, es el multimillonario más joven del mundo.
Pero para mí su proeza está huérfana de ese grado necesario de esfuerzo personal, superación y sacrificio con el que cuentan las historias de la creación de otras grandes empresas o fenómenos de éxito planetario, que las hace mucho más excepcionales.
Lo de Mark fue ‘chorizar’ a otros el concepto básico de una red social, pegarse unas semanas de sesiones maratonianas de programación y tener la suerte de que lo programado gustase muchísimo en un sector concreto de personas, estudiantes universitarios pijoteros, con el perfil ideal e inquietudes superpropicias para el exitazo de la iniciativa, que hoy cuenta con 500 millones de usuarios.
En resumidas cuentas, que personalmente no considero que todo aquello sea merecedor de una adaptación cinematográfica, salvo por aprovecharse de la circunstancia de que Facebook ya es un fenómeno mundial.
Lo más, quizás, que daría sería para un interesante documental de una hora.
Por eso Fincher no ha centrado la atención de esta película en el lado morboso de la personalidad de Mark, ni en cómo se apropió de la idea de la arrasadora red social, y el proceso de cómo Facebook ha llegado a ser lo que es.
David ha pivotado el filme sobre aquello que le podría dar más juego, la lucha judicial mantenida entre Zuckerberg y su amigo Eduardo Saverin, los gemelos Cameron y Tyler Winklevoss, y Divya Narendra por conseguir el reconocimiento, a nivel de propiedad intelectual, de ser los ideólogos de Facebook.
Que al final también es muy corriente y se reduce a soltar la pasta, la típica historia de género.
Pero como maestro que es, Fincher hipnotiza con una trama legal que, aunque corriente en el fondo, está contada de forma magistral, con carácter sobrio, recurriendo a un excepcional juego de flashbacks que cuentan con ritmo e interés cómo fue ‘el antes y el después’ en la relación de los litigantes. Hay que reconocerle el esfuerzo.
En ese sentido refleja a la perfección la envidia, la traición, la decepción, la pérdida de la amistad por la búsqueda de notoriedad, y tirando para ello de recursos artísticos que me han puesto los pelos de punta (véase la escena de la competición de remo).
Ahí la contribución de Aaron Sorkin ha sido fundamental, adaptando la novela ‘Multimillonarios por accidente’ de Ben Mezrich, con unos diálogos soberbios y cargados de adrenalina (el prólogo de la cinta es electrizante), y una crítica social evidente, a pesar de que le haya dado los tijeretazos necesarios para que el largometraje sea lo más comercial posible.
Aún así no se puede evitar reconocer que la terminología utilizada en tales diálogos les va a sonar a chino mandarían a aquellos que no están familiarizados con la jerga informática en general y en especial con las redes sociales. Superable, porque tampoco este aspecto es tan reiterativo para perderse.
Quizás la manera de reflejar la forma de ser de Mark es algo condescendiente, por eso de no crear enemistades con los poderosos, teniendo en cuenta que, según lo que conocemos, el fundador de Facebook es un capullo integral.
Intenta transmitir el mensaje de que el comportamiento de Zuckerberg, que le llevó a robar la idea de la susodicha red social, es producto de su propia personalidad.
En otras palabras, que pone paños calientes para hacernos creer que sólo se trata de un chaval solitario, que lo único que pretende es ser aceptado en su entorno. Es decir, que nos dé pena de cómo es, especialmente marcado en la escena final de la película, que me ha parecido genial como ejemplo de esto.
En ese sentido, el trabajo de Jesse Eisenberg, interpretando a Zuckerberg, es brutal. Hace que odiemos al personaje, dándonos ganas de darle dos buenas leches. Dicen que su actuación es de Oscar, y puede que sea así.
Aunque las interpretaciones de Andrew Garfield como Eduardo Saverin, al que le veo muy buenas maneras para traernos un buen renovado Spiderman, y la de Justin Timberlake como Sean Parker el creador de Napster, no son menos meritorias. El reparto en general la verdad es otra de las claves del éxito de la película.
Destacar el ‘apaño’ CGI espectacular para representar a los referidos gemelos Winklevoss: es un sólo actor, Armie Hammer. Impresionante, me tragué doblado el efecto, para mí eran dos hermanos reales clavaditos.
En fin, que a pesar de sus vitoreadas excelencias, siento que la historia de Facebook, aún sin terminar de escribirse, no tenga la suficiente chicha para haber sacado de ella algo realmente poderoso para el celuloide, y haber hecho una muesca maestra más en la filmografía de su director. Tiene mejores cintas en su carrera.
A pesar de todo, ‘La red social’ es para mí uno de los filmes del año, marca Fincher.

Meva crítica:
Trobo que la crítica es molt correcte en quan a objectivitat. T'aporta una visió diferent de la pel·lícula i d'una manera més objectiva. És una crítica molt constructiva i didàctica.

Anàlisi de "La red social"

Temes i Qüestions

Diners
Són necessaris?
Sempre estan en els jutjats per qüestions de diners.

Rencor
te escoltar?
L'Eduard congela el comte bancari perquè el deixen fora de l'empresa.

Confiança
Es pot confiar enseguida en un nou vingut inmediatament?
Quan en Marc confia més amb el altre creador de programa que en el seu millor amic.

Interès propi
Es pot un només enfocar en el seu propi benefici?
Que en Marc busca els seus seus objectius i només s'enfoca en ells. 


Egocèntric
Només enfocarte en ti mateix es bo?
Que només pensen en si mateix els protagonistes

Amistat
El treball pot trencar una amistat?
La confiança entre en Marc i en Eduardo però que li traeix.

Lleialtat
La lleialtat es pot trencar per un objectiu propi?
La lleialtat entre els amics de sempre.

Privacitat
Un projecte teu pot trencar la privacitat dels altres?
Quan en Marc posa les fotos de les alumnes.

Dedicació
Fins a quin punt pot dedicar-se un a un projecte?
Quan en les festes es queda treballant.

Ambició
Fins on pot arribar un per al que vol?
Als voler aconseguir el que vol a costa de tot.

Ètica
La teva venjança pot justificar molestar a altres persones?
Quan compara a les noies amb animals.

Imaginació
A l'hora de fer un projecte cal tenir imaginació?
Fer una pàgina diferent a les demés.

Obertura d'un nou món
Internet va obrir un nou món?
Creació del món virtual, internet.

Comunicació global
Un es pot comunicar amb l'altre punta del món?
Que es podem comunicar amb tothom.

Revolució consumista
Les noves pàgines webs van  revolucionar els negocis?
Sobre que ja ningú compraria botiga de discos.

Negocis en xarxa
Es pot treballar a través de la xarxa?
La possibilitat de treballar a través de la xarxa.

Propietat intel·lectual
Qui és el veritable propietari de la idea?
El problema amb els germans sobre de qui es la idea.

Canvis en el ambient de treball
Es pot treballar en unes condicions diferents?
Sobre el ambient festiu on treballaven o com van agafar els seus ajudants amb la competició.


Fama
Tenir fama t'obre portes?
Quan en Marc i en Eduardo comencen a fer-se famosos pel facebook i com moltes noies es comencen a fixar en ells.

Dedicació
Quant més gran projecte, més gran dedicació?
Com en Marc es dedica dia i nit pel facebook i com li surt bé.

La diferència biolègica de la adolecència

Segons estudis i per opinió de les persones, els adolescents estan embogits. Per què? Això passa perquè les hormones estan molt revolucionades i això ens afecta moltíssim en la nostra forma de ser. Ens fa ser més inconcients, que ens atrevim a fer coses que si t'ho penses dues vegades no hho faries.
Llavors, es bo que estiguem bojos? Sí, ja que molts projectes els fan adolecents sense fonaments clars. Segur que sense aquestes bogeries estariem molt més enrederits en quant a coneixements.

Sant Jordi

Per què Sant Jordi és un sant polèmic en la religió catòlica?
 Perquè se li va fer una estàtua en honor al seu sobrenom "matamoros", cosa que no agrada a sectors de la esglèsia actual.
També pot ser perquè es va trobar una estràtua pagana que representava un cavaller  matant a un drac. Llavors, aquest cavaller podria ser en Sant Jordi, i representaria que no era cristià.
També, perquè encara no saben si va ser real, o només una llegenda.
També el confundeixen per un militar romà amb  el cavaller que va matar al drac i va treure una rosa de la seva sang.


Sant Jordi és un sant en alguna altra religió?
En l'islam. En l'islam és diu el cavaller verd.

En quins països es patró?
Sant Jordi és el patró de diverses territoris i nacions, entre els quals hi ha Catalunya, Aragó,  Càceres. Prtugal, Anglaterra, etc. Així mateix el sant és protector de les ciutats d'Alcoi, Gènova, Venècia, Ferrara, Nàpols, Hannover, Amersfoort, Istanbul, Beirut, etc.

Access

Base de dades Franco:
http://dl.dropbox.com/u/52709669/fraan.mdb

Ètica i estètica

Diferència entre ètica i estètica:
Dit que mirem una cosa des de un punt ètic, vol dir des de un punt moral, des d'un pensament de la societat, en canvi la estètica es des de un punt de bellesa, d'atracció cap al públic.

Anàlisi d'una pàgina web

-Descripció de les parts, l'estructura.
Trobo qué té 3 parts:
1. Una què és la que està al més capdamunt. Conté el logotip, l'idioma, un buscador i el menú desplegable.

2. Tota la informació de la pàgina repartida en 2 columnes.
    1a. Tenim les notícies que van canviant, amb 2 links a la seva dreta i les novetats a sota; i a sota de les novetats trobem 4 columnes.
    2a  És una columna en el que tots els links estan verticals, però a la part de dalt, trobem un video.

3.Enllaços externs i el seu avís legal.

-Què són les FAQ?
Són les preguntes(amb les seves respostes) més freqüents que un pot fer-se en aquesta pàgina.

-Com puc trobar uns formularis o una llei?
En documentació podem trobar formularis en l'últim link.
Les lleis les en normativa, en el apartat de documentació.

-Quins continguts estan repetits?
Les FAQ, la normativa, els dictàmens, les resolucions i l'actualitat jurídica, que ja es trobem en la normativa.

-Penseu que té usabilitat? És fàcil d'usar?
Sí perquè és fàcil d'usar, tot està ben ordenat classificat.


-Estèticamet es maca? Està al servei del contingut?
Estèticament és força formal, tot ben estructurat i uniforme i amb colors no massa atractius. Sí està al servei del contingut, perquè és fàcil de trobar l'informació.

-Qui és el destinatari?
El destinatari és mixt, perquè està dirigit a un grup de persones ja adultes, però amb sectors per també gent més jove.


-Quants clicks fins arribar al contingut intern?
Normalment 3, però potser n'hi hagi uns de 4 clicks.


http://www.apd.cat/ca/index.php

-2 preguntes per a les FAQ de la pàgina de l'institut:
·Quant és el cost del menjador?
30 euros/mes

·Hi han taquilles?
Sí, és deixa un import de 5 euros que se't retornarà al final de curs.

Privacitat per a joves

AIXÍ DE FÀCIL: "A INTERNET MAI SAPS QUÈ FARAN AMB LES TEVES IMATGES..."
El video tracta de com a partir d'una conversa per video, si l'altre vol, com pot fer imatges y publicar les fotos a la web.

BUNNYBOY: "A INTERNET POTS SER QUALSEVOL..."
Explica que com et pots fer passar per qualsevol persona en internet.

El CARTER: "VIGILA LA INFORMACIÓ QUE ENVIES A INTERNET..."
El video ens mostra com a partir de dades que poses a internet poden trobar dades com on vius.

HOTBABE: "SORPRESA!"
Ens mostra un altre cop de com es poden fer passar gent per una altra.

LA TUTORIA: "NO SEMPRE ETS ANÒNIM COM ET PENSES..."
Explica com fins i tot la gent que menys t'hi imaginaries té informació teva.

L'ÀLBUM DE FOTOS: "COM ET VEURAN EN UN FUTUR?"
Ens mostra de com has d'anar amb compte amb les teves fotos, perquè també has de pensar en com et veuran de gran i quina imatge donaras.

NOMÉS ERA UNA BROMA: "TU DECIDEIXES QUÈ VOLS QUE SÀPIGUEN ELS ALTRES..."
Ens mostra que tu has de ser el que decideixi que vols que sapiguen els altres, llavors que si li dones la oportunitat a un altre de que pogui transmetre aquesta infromació has d'anar amb compte.

POKE: "TRANQUIL, AIXÒ NOMÉS PASSA A LES PEL·LÍCULES"
Indica com una foto que t'hagin près pot fer-te molt de mal i deixar-te en ridicul, i el pitjor és que tothom l'hagi vist.

Diferents perspectives

Diferents perspectives on Prezi

Jooooo!!!

FRAAAAAAN on Prezi

100% de raons per triumfar

100% raons per triumfar on Prezi